Miguel Alonso és un biòleg, ja jubilat, especialista en limnologia. Viu enamorat de Mongòlia i dels seus llacs, que fa anys que estudia amb l’objectiu d’elaborar el catàleg limnològic més extens mai realitzat.

En el seu últim viatge, un petit equip de rodatge encapçalat per la seva neboda, la directora de la pel·lícula, l’acompanya per retratar aquesta missió quixotesca, en un viatge que els portarà a recórrer Mongòlia en una furgoneta dels temps de la Unió Soviètica. Biòleg i realitzadora, oncle i neboda, comparteixen el mateix desig de conquesta i d’escapar del seu rol quotidià.

Tanmateix, al llarg del viatge, els seus plans entraran en conflicte, enfrontant la classificació taxonòmica amb la construcció cinematogràfica: el biòleg percep que els temps i els mètodes de l’audiovisual interfereixen amb el seu propòsit, mentre que la realitzadora comença a sentir una certa distància respecte al personatge i al seu desig de coneixement acumulatiu.

Dos personatges que es perceben com a antagònics, però que comparteixen una mateixa frustració en la seva particular “conquesta de l’inútil”.